En aquest apartat anem a fer publiques les nostres reflexions al voltant dels articles que anem llegint, així com tot el que trobem que puga ser interessant per a aquesta assignatura.
Esperem que us agrade!!
REFLEXIÓ GRUPAL DE L'ENTREVISTA DE EDUARD PUNSET A ROGER SHANK
Roger Shank Roger és un dels principals investigadors en la teoría de l'aprenentatge, les ciències cognitives, i la construcció dels entorns d'aprenentatge virtual.
En aquest video, l’autor defen l’aprenentatge basat en les experiències, en el que es diu “aprendre fent”, en contraposició amb la manera d’ensenyar basada únicament en la teoría.
...............................................................................................................................................
LA PANERA DELS TRESORS I EL JOC HEURÍSTIC
Fa unes setmanes, vam fer una activitat a classe en la que teníem que posar en comú el concepte de joc i la seua classificació. Fent aquesta activitat, ens vam adonar que no teníem molt clar en què consistia el joc heurístic, aleshores vam pensar que seria una bona idea buscar informació sobre aquest i posar-lo al blog per a compartir-ho amb tots vosaltres.
Buscant informació sobre aquest, vam trobar el joc de “la panera dels tresors”. Tant aquest joc, com el joc heurístic, van ser ideats per Elinor Goldschmiend. A continuació anem a explicar-los.
“La panera dels tresors”, va dirigida a xiquets que ja siguen capaços de estar asseguts, 5 o 6 mesos, i es aconsellable deixar de posar-la quan comencen a caminar. Aquest joc consisteix en posar dins d’una cistella tot tipus de objectes de la vida quotidiana. És important dir que no tenen que ser objectes comercials ni de plàstic, si no objectes que es puguen trobar a casa, com per exemple, llimes, pomes, esponges, caragols de mar, taps de suro, raspall, pinces, coladors, claus, pilotes, paper de vidre, caixes de cartró, espills... És important que la cistella estiga damunt d’una estoreta plena d’objectes, i que els xiquets puguen accedir a ella en grups de tres i sense cap problema, per tal d’explorar-los fàcilment. Amb aquest joc es poden treballar la capacitat de coordinació mà-boca, la estimulació auditiva, visual, tàctil, olfactiva i gustativa, augmentar la capacitat de concentració, desenvolupar la capacitat d’exploració, estructurar el pensament...
L’educadora té que romandre receptiva i disponible, però a la mateixa vegada mantenir-se a una certa distància. Amb aquesta actitud aconseguirà que els xiquets es senten lliures per a escollir i gaudir dels seus descobriments. Però, la mestra també té la tasca de proporcionar un espai segur i còmode, així com un ambient tranquil.
A continuació vos deixem un enllaç per a que pugeu veure com els xiquets juguen...
Amb “el joc heurístic”, els xiquets de 1 a 3 anys continuen descobrint les qualitats dels materials que havien iniciat amb la panera dels tresors. En aquest joc s’utilitzen tot tipus d’objectes de la vida quotidiana, com per exemple, pots, cèrcols, caixes..., però ja no necessitem la “panera”, ara s’utilitzen, a més dels objectes quotidians, uns contenidors, que son diferents tipus de caixes, de pots, cilindres...on els xiquets poden combinar el material de diferent manera. És recomanable, que els xiquets estiguen agrupats en xicotets grups i que l’activitat tinga una durada de 20-25 min, quan els xiquets ja estiguen cansats.
Aleshores, el que es pretén és que mitjançant la manipulació, experimentació, exploració, descobriment...d’aquests objectes, els xiquets senten les bases per a la formació de conceptes i l’aprenentatge d’actituds en relació a les persones i a les coses.
Poden aprendre la relació causa-efecte, conceptes pràctics com dins-fora , la noció de quantitat molt-poc-res, ple-buit, desenvolupar la coordinació ull-mà, coordinar els moviments de les dos mans en accions de combinació d’objectes: apilar, encaixar..., realitzar accions com tapar i destapar, omplir i buidar, ficar i traure, obrir i tancar..., ordenar i organitzar objectes, experimentar i identificar les qualitats perceptives de determinats objectes: pes, color, grandària, textura, forma...
Per tal de dur a terme aquest joc, es necessiten objectes, contenidors i bosses:
· Els objectes tenen que ser fàcilment manipulables, sòlids i que es puguen combinar entre ells. Per exemple: esponges, recipients xicotets, cèrcols, cilindres de cartró, cordes, taps de suro, pinces de roba, pilotes de tennis i de ping pon...
· Els contenidors, son recipients amb una grandària major que la del material de joc. Per exemple: pots metàl·lics, caixes de diferents materials, cilindres durs de cartró... És convenient que cada xiquet tinga tres o quatre.
· Les bosses per a guardar els objectes, es important que estiga escrit o que hi haja un dibuix d’aquest.
El joc es divideix en tres fases: preparació, exploració i combinació d’objectes i la recollida.
Ací també vos deixem un enllaç per a que pugeu veure per vosaltres mateixes aquest joc.
Els components del grup estem d’acord en l’importància que té aquest tipus de joc en la primera etapa d’infantil, perque creguem que els xiquets com millor aprenen és mitjançant l’experimentació, la manipulació de tot el que els envolta. Amb aquest, es creen situacions d’aprenentatge autònom on ells sols resolen els problemes, i se’n adonen aquests mitjançant l’investigació, ja que la mestra està en un segon plànol. Com ja hem vist a la reflexió que vam fer anteriorment, els xiquets aprenen més fent que mirant, aleshores, el joc heurístic facilita que als xiquets posen en funcionament diverses estratègies cognitives relacionades amb l’experimentació.
....................................................................................................
RECOMANACIÓ DE LLIBRE:
"EL DESCOBRIMENT DE SI MATEIX. ACTIVITATS I JOCS MOTRIUS"
Aquesta setmana, vaig entrar a la pàgina web de la editorial Graó i mirant els llibres publicats per aquesta editorial, vaig trobar aquest que em va parèixer molt interessant per a la nostra assignatura, perquè suggereix una sèrie de activitats motrius que engloben tot el que hem vist, com per exemple: esquema corporal, orientació espacial i temporal, coordinació, lateralitat, ritme, expressió corporal...
A continuació vos pose les dades i el resum d’aquest llibre.
El llibre s’anomena “El descobriment de si mateix. Activitats i jocs de motricitat en l’escola infantil (2on cicle)”
Autores: Mª Teresa Farreny, Gabriel Román.
Resum del llibre:
“Treballar el cos en totes les seves dimensions afavoreix l'autoconeixement i l'autoestima dels nens ajudant-los a relacionar-se amb l'entorn i amb els altres. Aquest llibre suggereix una sèrie d'exercicis motrius (sobre esquema corporal, orientació espacial i temporal, coordinació, lateralitat, ritme, expressió corporal, comunicació i autoestima) amb la consegüent introducció teòrica que pot facilitar als professionals de l'educació de l'alumnat de 3 a 6 anys la realització de sessions lúdiques i creatives.”
Paula Nicoló
VÍDEO “VIDEOJOCS QUE CUREN”
Fa unes setmanes vaig entrar a la editorial Graó i buscant articles sobre el joc, vaig trobar aquest vídeo anomenat “Videojocs que curen” del programa “Tres 14” de la 2 de TVE, que ens parla dels diferents fins que té el joc en els xiquets i en els adults. A mi personalment, em va agradar perquè apareixen diferents professionals que avalen la importància de jugar en la infància i les repercussions que té jugar o no jugar.
El vídeo dura uns 30 minuts, però des de el meu punt de vista, la part més interessant respecte a la nostra assignatura són els primers 11 minuts, en el que es parla de la importància del joc lliure, creatiu…del joc en general, ja que més endavant ens parla de la importància i necessitat del joc a la vida adulta, de una investigació feta amb “babes ximpanzés” i dels videojocs.
“Si voleu treballadors creatius, doneu-les temps suficient per a jugar”
Reflexió de l’autor i escriptor” John Cleese
Al llarg del vídeo es tracta el joc lliure com un element necessari per al desenvolupament social, emocional i cognitiu dels xiquets, el qual permet una major adaptació, estimula la intel·ligència i redueix l’estrès.
Bàrbara Viader, directora del centre d’estimulació infantil de Barcelona, ens diu que aquests tipus de jocs permet al cervell crear noves connexions, ja que és el xiquet/a per sí mateix el que pensa, el que inventa i qui resol, és a dir, pensa per si mateix. Al contrari que quan el joc és més guiat, on el cervell crea menys connexions. També, com diu Cristina Ramirez, psicòloga de la universitat de Barcelona, el joc lliure permet al xiquet relacionar-se amb si mateix.
El psicòleg Vicenç Arnaiz, director de l’atenció primerenca a Menorca i expert en educació infantil, compara el joc dels xiquets/tes amb el dret que tenen ells a la alimentació. Des del meu punt de vista, ens fa aquesta comparació, perquè enten el joc com una necessitat innata dels xiquets i la qual té que ser satisfeta de la mateixa forma que se l’alimenta, perquè és una necessitat bàsica per a ell, i que com ja hem vist i es veu al vídeo, li afavoreix en tots els aspectes
“Una ment que no juga, és una ment que creixerà amb dificultat”
En el seu llibre “Jugant, jugant...l’ofici de créixer”, aposta pel joc imaginatiu, el qual genera la capacitat que adquireixen els xiquets/tes de inventar-se realitats distintes, i pel joc creatiu, el qual potència la capacitat de buscar diferents solucions per a un mateix problema.
M’ha agradat aquest vídeo perquè ens obri els ulls sobre el joc, és a dir, sobre els beneficis a curt i a llarg termini que té. El jugar o no jugar a la infància ens pot determinar en la vida adulta, és necessari per a convertir-nos en adults. Al vídeo ens diuen que “una vida privada de joc, genera una falta de habilitat, que en la edat adulta pot tindre repercussió tant en l’aspecte emocional, com racional com en la part pròpia i interna de cadascú”. Pense que actualment el joc tant a l’escola com a les cases no està desenvolupat com cal. La societat no és conscient de la importància que té el joc, com ja hem vist. Com comentàvem a classe, és important que es generen situacions de joc a l’aula, que es deixe un moment al dia per a que ells investiguen, pensen per si mateixos, que elaboren les seues teories...I utilitzar-lo com a un recurs per a l’adquisició de nous coneixements a l’aula, deixant a una banda, o utilitzant menys les famoses “fitxes” o les classes on els xiquetes/tes romanen la major part del temps asseguts.
És molt important posar el joc al mateix nivell que totes les assignatures destinades a les habilitats intel·lectuals.
Paula Nicoló
.............................................................................................................................................
La importància del joc lliure
“El joc és una forma privilegiada d’expressió infantil”, Gutton, P (1982).
El joc és una activitat que aporta plaer i felicitat, és una de les activitats que sempre estan disposats a fer, tots els xiquets volen jugar. Podem dir que el joc permet als xiquets/es tindre experiències, reflexions, qüestionar- se alguns aspectes, investigar, conèixer i buscar les solucions necessàries per superar algunes dificultats que els sorgeixen quan juguen.
Jugar és aprendre, a través del joc el xiquet compren el món, per això és essencial entendre la importància del joc lliure per al desenvolupament.
Aquest tipus de joc facilita que desenvolupen la seva imaginació, assumeixen les pròpies decisions, aquest aspectes fortaleixen l’autoestima del xiquet, i es sent important, es sent adult, una persona que pren les seves decisions.
El joc lliure pot ser individual, en el que el xiquet/a trie lliurement fer alguna cosa d’acord a les seves necessitats, es guia pel seu propi instint i per la seva curiositat, sense rebre ninguna instrucció d’un adult, també pot jugar amb altres xiquets, la qual cosa ajuda a desenrotllar conductes socials. Es sent una persona adulta que pren decisions. Açò no significa que un adult no puga jugar amb el xiquet, sinó que pot intervindré però seguint les seves pautes, sense agobiar-lo, té que seguir el ritme que marque el xiquet. Açò reforça la seva autoestima, el qual és fonamental per al seu desenvolupament.
És una pena que els xiquets cada vegada juguen menys als jocs de moviment i passen més temps a casa mirant la Tv, jugant a la play... significa que estan perdent la necessitat de buscar el plaer que els proporciona el joc, nosaltres per exemple en les classes de taller de joc estem revivint aquells moments de menudes quan jugàvem, sentim l’emoció del joc, la felicitat de gaudir mentre juguem, l’alegria de jugar, tant en els jocs guiats com en els dirigits. La classe en general tenim una mica de vergonya, però els xiquets s’envaeixen de tot, i amb els jocs lliures s egur que ens sorprendrien més del que esperem.
.............................................................................................................................................
Història d’una mestra
 |
| Añadir leyenda |
Vull presentar-vos aquest llibre, no com a una eina per a l’assignatura de taller de joc, sinó vull mostrar-vos una visió més global de l’educació, el qual vos faja reflexionar sobre aquesta professió.
És una narració feta des del record, plena de veritat i de sentiments. Està basada en una història que la protagonista comença contant a la seva filla, ja que aquesta li demana que li conte tot allò que li ha passat al llarg de la seva vida: la seva graduació, els llocs on va treballar...
La història està dividida amb tres parts; el començament del somni, el somni, i el final del somni.
En 1923 Gabriela rep el seu títol de mestra. És el començament del seu somni, la seva carrera de mestra comença per la il·lusió i el desig d’ensenyar als més desfavorits per a traure’ls de la ignorància. És un trajecte vital que ens descobreix l’època de pobresa, ignorància i opressions. I ens mostra el paper tan important de l’ensenyança i també d’aquells que lluitaren per una educació com a base per aconseguir canviar la societat, on intentaven crear persones lliures, amb drets i capacitat de prendre les seues decisions sense l’opressió de ningun alt càrrec.
La història és molt interessant, però el motiu principal pel que vos recomanem el llibre, és perquè et fa reflexionar sobre la professió que hem escollit, ningú diu que siga una tasca fàcil, però amb vocació, ganes i lluita tot es pot aconseguir. Aquesta mestra ens transmet les ganes de seguir lluitant. Ells lluitaren pel que actualment tenim nosaltres, per això tenim que involucrar-nos, seguint formant-nos per tal de millorar l’educació. Perquè una vegada obtinguem la titulació queda un llarg camí per recórrer, aquest sols és el començament del nostre somni.
Azur De Haros Tortosa
Grup: 3P
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
“El juego como estrategia didáctica”
Aquest llibre ens fa reflexionar sobre el joc. Com molts autors diuen que el joc és fonamental per al desenvolupament físic, cognitiu i social del xiquet, aleshores per què no té la importància que és mereix? Per què no li donen tanta importància en les àrees curricular?
Doncs aquest llibre ens mostra els beneficis del joc i les pràctiques que il·lustren com dur-ho a terme en els diferents nivells educatius.
Ens mostra com integrar el joc amb altres àmbits. Primer nombra la importància del joc infantil en el desenvolupament humà, desprès introdueix el joc amb les distintes àrees, per exemple; el paper del joc en educació matemàtica, jugar en classe de llengua... pense que d’aquesta manera el xiquet interioritzarà més allò que volem transmetre, per què jugant és una de les millors maneres d’aprendre, ja que jugar és una cosa que ens agrada a tots. M’agrada per què fa connexions entre el joc i altres aspectes, per exemple; connexions entre el joc i el desenvolupament afectiu-social, connexions entre el joc i el desenvolupament intel·lectual. Aquest llibre fa tant referència a infantil, primària i secundària. Infantil i primària estan al mateix bloc i secundaria al final del llibre.
Jugar i divertir-se tothom
(recull de jocs no competitius)
Rosa Guitart Aced
Editorial: Graó
Any edició: 1998
En aquest llibre trobarem jocs els quals no estem acostumats a jugar molt assobint, aquest tipus de joc, son no competitius, on la finalitat dels quals no és guanyar, i per tant no hi ha guanyadors ni perdedors, joc que poden jugar tots els xiquets tinguen més o menys habilitats, en aquest tipus de joc no dona peu a que els companys es vegin com a persones a que cal superar, aquest aspecte és molt important, que tots es seguin amb igualtat d’oportunitats, i que tots siguen capasos d’aconseguir-ho. Per això aquest llibre recull eines de relació entre els companys els quals no es basen en aconseguir superar als altres, ja que tots som persones i tots tenim qualitats en uns aspectes o altres. Un altre llibre que també és semblant aquest és 101 jocs, jocs no competitius. Aquest llibre ofereix jocs per a jugar en diferents ambients, utilitzant diversos estils, per a diferents edats i amb agrupacions distintes del xiquets.
Estrella Peinado Escobar
Azur De Haros Tortosa
Azur De Haros Tortosa
...........................................................................................................................................
A l’escola on estic fent les pràctiques, estan implicats en la gimnàstica del cervell “Brain Gym”, i tots els matins, avanç de començar amb la sessió de classe, junt a l’hora de l’assemblea, fan activitats motrius, que més endavant explicaré, per a un l’aprenentatge eficaç i per a potenciar la integració dels hemisferis cerebrals, harmonitzant les habilitats fisiològiques del cos: la vista, l’oïda, la coordinació... Amb aquestes activitats s’afavoreix i es millora l’atenció, concentració, comprensió, motivació, creativitat dels xiquets, així com l'espacialitat, les parts del cos, la lateralitat... A més a més els prepara per a la tasca de escriure i llegir, ja que es fan moviments per a potenciar aquests aspectes, però tots dins d’un marc motriu.
Em va parèixer molt interessant compartir-ho amb vosaltres, perquè mai ho havia vist, ni sentit, i em va agradar el fet que des de primera hora del matí els xiquets ja estiguen en moviment. En les dues classes de 5 anys fan aquesta gimnàstica, i els xiquets responen molt be.
L’últim exercici que es fa són els ganxos, a la classe la mestra diu a aquesta activitat la palometa, i es fa al finalitzar les activitats anteriors, és com una mena de relaxació, i consisteix en creuar les cames, desprès posem els polses mirant a terra, creuem les mans, entrecreuem els dits i doblem els colzes recolzant les mans sobre el pit, i la mestra el que fa es dir-los que tanquen els ulls i que recolzen la barbeta sobre les dos mans juntes i que respiren. I quan ja acaben descreuen les mans i les cames i ja estan preparats per a començar el dia. ESTANT POSITIUS.
És important dir que la mestra tots els dies li dedica uns 10 minuts a aquesta gimnàstica, i que sempre fa aquestos exercicis, ja que com vaig comentar al principi són una guia per als xiquets, però a part d’aquestos va incloent cada dia uns, com pot ser estiraments de dits, dirigir una orquestra (on treballen l’espacialitat), exercisis de respiració, estiraments...i sempre posa una musica relaxadora de fons. En aquesta reflexió vos he comentat un poc el que fa la mestra en l’aula i els exercicis bàsics, però al llibre s’explica tota aquesta tècnica. Hi ha molts exercicis i moltes maneres de començar, al col·legi on estic jo han decidit començar amb els PACE, però hi ha més maneres.
Espere que vos haja agradat!
EL JOC TRADICIONAL POT COMBATRE L’OBESITAT INFANTIL
Una xifra: 44,5%. Què un sembla aquest nombre com a percentatge? Alt? Baix? Es preguntareu que per a poder opinar i pensar si es alt o baix, primer deguem saber de què es tracta... Doncs bé, aquest percentatge fa referència a l’obesitat infantil que tenim a Espanya actualment, situant-nos encapçalant la llista de països amb major obesitat del món, sols per darrere de Xipre i Itàlia.
Aquest article l’hem trobat a la pàgina “Observatorio del Juego Infantil”, on hi han noticies fent referència a molts àmbits del joc, recursos i activitats per a portar a terme... encara que la pàgina no està molt avançada, podem dir que els seus articles son molt interessants.
Cosa que ens ha paregut molt interessant es la mitjana d’edat, 7 anys, en la que els xiquets deixen els joguets i jocs tradicionals per a endinsar-se en el món de l’electrònica i els videojocs, passant de tenir una vida activa a una vida completament sedentària front a l’ordinador o a la pantalla de la televisió. Els nens i nenes passen de estar corrents, botant i fent exercici de forma “involuntària” a passar-se hores i hores asseguts. A més d’estar 5 o 6 hores asseguts a l’aula, prefereixen passar-se’n altres 5 cara una joc sense moviment, no els agrada eixir al carrer, al parc o a qualsevol lloc amb els companys a desemboirar-se o a prendre l’aire.
El que nosaltres com a educadores deguem fer, junt amb l’ajuda dels pares, es fomentar els jocs tradicionals: córrer, botar, jugar a pillar... jocs de tota la vida amb moviment i amb companyia, en els que es tinga que eixir al carrer perquè necessitem molt d’espai i quans més dies poguem eixir millor. Aquestos jocs son els millors per a poder equilibrar el consum energètic, menjar una dieta equilibrada amb fruites, verdures,carn, peix...tot tipus d’aliments i per a que tot açó el nostre cos puga assimilar-ho tenim que coordinar-ho amb una estona d’exercici al dia.
Finalitzem dient que la vida sedentària no es gens saludable per a ningú i molt menys per a un xiquet que està en fase de creixement, i pot ser molt perjudicial per a la seua salut.
BRAIN GYM A L’ESCOLA
A l’escola on estic fent les pràctiques, estan implicats en la gimnàstica del cervell “Brain Gym”, i tots els matins, avanç de començar amb la sessió de classe, junt a l’hora de l’assemblea, fan activitats motrius, que més endavant explicaré, per a un l’aprenentatge eficaç i per a potenciar la integració dels hemisferis cerebrals, harmonitzant les habilitats fisiològiques del cos: la vista, l’oïda, la coordinació... Amb aquestes activitats s’afavoreix i es millora l’atenció, concentració, comprensió, motivació, creativitat dels xiquets, així com l'espacialitat, les parts del cos, la lateralitat... A més a més els prepara per a la tasca de escriure i llegir, ja que es fan moviments per a potenciar aquests aspectes, però tots dins d’un marc motriu.
Em va parèixer molt interessant compartir-ho amb vosaltres, perquè mai ho havia vist, ni sentit, i em va agradar el fet que des de primera hora del matí els xiquets ja estiguen en moviment. En les dues classes de 5 anys fan aquesta gimnàstica, i els xiquets responen molt be.
Es basen en aquest llibre: Brain Gym. Llibre per al professorat. Activitats senzilles per a l'aprenentatge amb tot el cervell
Autors: Paul E. Dennison, Gail E. Dennison
Abans de començar la classe la mestra sempre fa els mateixos quatre exercicis bàsics d’aquesta gimnàstica, anomenats PACE per a que els xiquets tinguen un punt de referència, i estan representats a la classe mitjançant el dibuix que esta a continuació.
El que primer fan és veure aigua, la qual ens ajuda a hidratar el sistema cos i ment i facilita el bon funcionament del cervell. ENERGIA
El segon pas són els “botons del cervell”, i consisteix en posar el dit gros i dos dits de una mà davall de les clavícules als costats de l’esternon (dos botons) i l’altra mà sobre el melic. Farem un moviment circular als dos botonets i la mà del melic la deixarem queta. A la mateixa vegada que es fa això haurem de menejar els ulls d’un costat a un altre, o de dalt cap avall, o fent un cercle amb els ulls...Desprès de mig minut es canviarà de mans. D’aquesta manera ajudem a coordinar l’hemisferi dret amb l’esquerre, i millorant la confiança per a desenvolupar activitats, expressar-nos, comprenent... CLAREDAT
El següent que es farà serà la marxa creuada, amb la mà dreta es tocarà el genoll esquerre i amb la mà esquerra el genoll dret. El que fa la mestra en aquest cas, és fer primer mà dreta-orella esquerra, mà esquerra-orella dreta. Desprès fa orella dreta-muscle dret, orella esquerra-muscle dret, per a començar amb la coordinació, i desprès fa la de orella-genoll. Un altra cosa que fan es tocar-se el taló dels peus, fent mà dreta-taló esquerre, però fent-lo per darrere. Amb açò estem ajudant al xiquet en la coordinació dels hemisferis i es millora la capacitat motriu, la escriptura, lectura, audició, comprensió... ESTANT ACTIUS.
L’últim exercici que es fa són els ganxos, a la classe la mestra diu a aquesta activitat la palometa, i es fa al finalitzar les activitats anteriors, és com una mena de relaxació, i consisteix en creuar les cames, desprès posem els polses mirant a terra, creuem les mans, entrecreuem els dits i doblem els colzes recolzant les mans sobre el pit, i la mestra el que fa es dir-los que tanquen els ulls i que recolzen la barbeta sobre les dos mans juntes i que respiren. I quan ja acaben descreuen les mans i les cames i ja estan preparats per a començar el dia. ESTANT POSITIUS.
És important dir que la mestra tots els dies li dedica uns 10 minuts a aquesta gimnàstica, i que sempre fa aquestos exercicis, ja que com vaig comentar al principi són una guia per als xiquets, però a part d’aquestos va incloent cada dia uns, com pot ser estiraments de dits, dirigir una orquestra (on treballen l’espacialitat), exercisis de respiració, estiraments...i sempre posa una musica relaxadora de fons. En aquesta reflexió vos he comentat un poc el que fa la mestra en l’aula i els exercicis bàsics, però al llibre s’explica tota aquesta tècnica. Hi ha molts exercicis i moltes maneres de començar, al col·legi on estic jo han decidit començar amb els PACE, però hi ha més maneres.
Espere que vos haja agradat!
Paula Nicoló
...........................................................................................................................................
EL JOC TRADICIONAL POT COMBATRE L’OBESITAT INFANTIL
Una xifra: 44,5%. Què un sembla aquest nombre com a percentatge? Alt? Baix? Es preguntareu que per a poder opinar i pensar si es alt o baix, primer deguem saber de què es tracta... Doncs bé, aquest percentatge fa referència a l’obesitat infantil que tenim a Espanya actualment, situant-nos encapçalant la llista de països amb major obesitat del món, sols per darrere de Xipre i Itàlia.
Aquest article l’hem trobat a la pàgina “Observatorio del Juego Infantil”, on hi han noticies fent referència a molts àmbits del joc, recursos i activitats per a portar a terme... encara que la pàgina no està molt avançada, podem dir que els seus articles son molt interessants.
Cosa que ens ha paregut molt interessant es la mitjana d’edat, 7 anys, en la que els xiquets deixen els joguets i jocs tradicionals per a endinsar-se en el món de l’electrònica i els videojocs, passant de tenir una vida activa a una vida completament sedentària front a l’ordinador o a la pantalla de la televisió. Els nens i nenes passen de estar corrents, botant i fent exercici de forma “involuntària” a passar-se hores i hores asseguts. A més d’estar 5 o 6 hores asseguts a l’aula, prefereixen passar-se’n altres 5 cara una joc sense moviment, no els agrada eixir al carrer, al parc o a qualsevol lloc amb els companys a desemboirar-se o a prendre l’aire.
El que nosaltres com a educadores deguem fer, junt amb l’ajuda dels pares, es fomentar els jocs tradicionals: córrer, botar, jugar a pillar... jocs de tota la vida amb moviment i amb companyia, en els que es tinga que eixir al carrer perquè necessitem molt d’espai i quans més dies poguem eixir millor. Aquestos jocs son els millors per a poder equilibrar el consum energètic, menjar una dieta equilibrada amb fruites, verdures,carn, peix...tot tipus d’aliments i per a que tot açó el nostre cos puga assimilar-ho tenim que coordinar-ho amb una estona d’exercici al dia.
Finalitzem dient que la vida sedentària no es gens saludable per a ningú i molt menys per a un xiquet que està en fase de creixement, i pot ser molt perjudicial per a la seua salut.
...........................................................................................................................................
JOC PER RACONS
El primer contacte que té el xiquet amb l'escola és en l'educació infantil. Açò suposa la separació d'un entorn conegut i familiar a un altre que fins al moment no coneix, aquesta situació li pot generar un sentiment d'inseguretat, incertidumbre...Por això, el nostre objectiu com a futures mestres és que l'alumne vega l'escola com un lloc dinàmic, agradable...lloc on aprèn molt però de forma divertida, on el xiquet tinga ganes d’anar a l’escola i no com un lloc a què ha d'anar sense ganes, sense motivació, per això cal crear un ambient agradable per als alumnes i amb això aconseguirem desenvolupar una sèrie de valors com són la cooperació, l'afecte...
Pensem que la metodologia del joc per racons en una de les més importants ja que els alumnes aprenen alhora que juguen i experimenten, per la qual cosa assimilen millor els nous coneixements. No cal oblidar que tan important és motivar als alumnes com que els propis docents estiguen motivats i que potencien la curiositat i l’interès als alumnes per a traure el major rendiment a este tipus de metodologia. També permet que els xiquets trien les activitats que desitgen realitzar dins dels racons proposats, açò es contraposa a la metodologia tradicional la qual té com a finalitat la repetició i memorització sense tindre en compte les necessitats dels alumnes, així com els seus interessos, els seus gustos...
Gràcies aquesta metodologia ens permet incorporar materials diferents dels que existeixen habitualment en una aula més tradicional. Però el més important de tot és que l'alumne és un subjecte actiu del seu aprenentatge ja que tot el que aprèn ho fa per mitjà de l'experimentació i la manipulació, en este cas el docent actua de guia per a ells i açò els motiva i els fa tindre curiositat per conèixer i saber més coses de l'entorn que els envolta. Podem assenyalar que aquesta metodologia fa als alumnes més autònoms, el qual és objectiu principal en l'educació infantil, ja que ell ha de ser el que prenga les seues pròpies responsabilitats, li permet expressar-se lliurement, mostrar la seua creativitat...en definitiva ser un mateix.
Pensem que la metodologia del joc per racons en una de les més importants ja que els alumnes aprenen alhora que juguen i experimenten, per la qual cosa assimilen millor els nous coneixements. No cal oblidar que tan important és motivar als alumnes com que els propis docents estiguen motivats i que potencien la curiositat i l’interès als alumnes per a traure el major rendiment a este tipus de metodologia. També permet que els xiquets trien les activitats que desitgen realitzar dins dels racons proposats, açò es contraposa a la metodologia tradicional la qual té com a finalitat la repetició i memorització sense tindre en compte les necessitats dels alumnes, així com els seus interessos, els seus gustos...
Gràcies aquesta metodologia ens permet incorporar materials diferents dels que existeixen habitualment en una aula més tradicional. Però el més important de tot és que l'alumne és un subjecte actiu del seu aprenentatge ja que tot el que aprèn ho fa per mitjà de l'experimentació i la manipulació, en este cas el docent actua de guia per a ells i açò els motiva i els fa tindre curiositat per conèixer i saber més coses de l'entorn que els envolta. Podem assenyalar que aquesta metodologia fa als alumnes més autònoms, el qual és objectiu principal en l'educació infantil, ja que ell ha de ser el que prenga les seues pròpies responsabilitats, li permet expressar-se lliurement, mostrar la seua creativitat...en definitiva ser un mateix.
Entre els racons d'aprenentatge més comú està el racó de construcció, dramatització, art, música, ciències, biblioteca, jocs tranquils, activitats psicomotrius, llenguatge, etc.
- Racó de construcció:
Ací el xiquet desenrotlla la seua intel·ligència espacial, el seu pensament matemàtic, el seu llenguatge i creativitat, exercita la coordinació motora fina i la seua capacitat d'observació i anàlisi al descobrir les formes, grandàries i característiques dels objectes al realitzar les construccions.
- Racó de dramatització-llar (Llar, botiga o altres):
En sector brinda al xiquet espais reals en els quals aprén de les seues pròpies interaccions elaborant pautes i normes de convivència. A través d'estes interaccions el xiquet representa la seua realitat, la comprén i aprén a expressar els seus sentiments.
- Racó de Jocs de taula:
En esta secció el xiquet podrà realitzar jocs de raonament, anàlisi, reflexió, associació, resolució de problemes. Com per exemple jocs de memòria, randa, trencaclosques, dòminos, loteries, enroscat, classificacions segons forma, color, grandària, sèries lògiques
- Racó de comunicació i llenguatge:
Este sector està destinat a les diverses formes de comunicació oral o escrita. En esta secció el xiquet podrà expressar-se parlant, escrivint, llegint.
- Racó de l'art:
Sector orientat al desenrotllament de la creativitat i l'expressió lliure del xiquet. Es recomanen que este sector es trobe prop a l'aigua perquè els utensilis utilitzats (pintures, pinzells, esponja, plastilina, papers...)es puguen llavar fàcilment.
- Racó de Música:
La música no és només expressió artística, és un element essencial per a aconseguir l'equilibri afectiu, sensorial, intel·lectual i motriu. En este sector el xiquet podrà desenrotllar la seua sensibilitat, memòria, atenció, concentració, coordinació, expressió corporal, motricitat grossa i fina, a més de permetre un espai de relaxació i tranquil·litat segons la melodia.
...........................................................................................................................................
Vivència: EL JOC LLIURE A L’ESCOLA: Un recurs que no podem deixar d’utilitzar
Hola! Com van les pràctiques?? Espere que molt bé, encara que ja estem acabant!!
A mi em va molt bé, estic molt contenta en aquesta escola!! I volia compartir en vosaltres una experiència que en va agradar molt.
En el col·legi on estic, els xiquets i xiquetes tenen educació física dos vegades a la setmana i la setmana passada la mestra va proposar en totes les classes d’infantil el joc lliure. Per tal de dur a terme aquesta activitat, la mestra va deixar tot el material per tot el gimnàs i els xiquets agafaven el que més els agradava: pilotes, cordes, cèrcols...també podien pujar als matalassos, a les espatleres... També hi havia material que havien estat utilitzant les sessions anteriors, i els xiquets agafaven el que volien en cada moment.
Em va agradar molt veure aquesta sessió perquè el joc lliure és un recurs que ajuda a la mestra a veure com van els xiquets i xiquetes, en qui es relacionen i en qui no, quins joguets agafen i quines no, com esta el seu desenvolupament motriu... i òbviament és molt bo per als xiquets i xiquetes, perquè desenvolupen tota la seua creativitat i ens mostren els seus interessos, és un moment important de relació en els companys.
En una de les classes, concretament en la de 4 anys, en va sorprendre molt que dos xiquets que són germans van agafar una corda i un cèrcol, i van nugar el cèrcol a una banda de la corda, aleshores, un d’ells anava tirant de la corda i l’altre anava dins dels cèrcol, i un portava a l’altre. En aquestes classes podem veure tota la creativitat que tenen, els vegem en estat pur i aquests moments no hem de oblidar-los i hem de tindre’ls presents en les sessions. Jo he observat que hi havien xiquets que jugaven a soles en un pilota o en unes pilotes grans que es posaven damunt i botaven, també feien grupet, uns altres que es passaven tota la classe pujant i baixant als matalassos, alguns xiquets que tenien por a jugar en alguns materials, dos xiquetes que jugaven a jocs de mà cantant...Podem veure moltes coses interessants per a conèixer a cada xiquet/a. El que he vist és que en estes sessions els xiquets/es no paren en cap moment, estan actius tota la sessió fent allò que coneixen i descobrint jocs nous.
Parlant en la mestra en va dir que a ella li agrada fer aquestes sessions alguna vegada al mes, ja que la majoria són mes dirigides, i d’aquesta manera poder veure com van els xiquets, per a observar la seua evolució i per a que despleguen la seua creativitat i que estiguen en moviment fent allò que més els agrada.
Paula Nicoló
...........................................................................................................................................
A continuació vaig a contar-vos la meva experiencia en
la classe de quatre anys de psicomotricitat.
La classe de psicomotricitat que vaig assistir era molt dirigida, primer
els xiquets buscaven pel pati cercols de
distints tamanys (grans, mitjans i
menuts), segons l’instrucció del mestre es possaven dins o fora del cercol, i
desprès tenien que seguir un circuit primer
començaven a botar els cercols amb els peus junts i desprès anaven corrent seguint la linia del camp de bàsquet fins aplegar als altres cercols, els botaven
també amb els peus junts i tornaven corrent al principi de la cua. Hem vaig donar conter que el que més els
importava al era aplegar pronte, de fet hi havien alguns que no seguien la
linia, sinó que atravesaven per aplegar abans a la cua.
Durant aquesta classe
hem vaig enrecordar del que haviem donat a classe de taller de joc, per
què realment donava igual com botaren,lo
important era fer una activitat física,
per una altra banda, hi havia xiquets que no estaven en moviment per què
estaven esperant el seu torn. Per
finalitzar els va deixar agafar un cercol a cadascú i els va deixar joc lliure
amb els aros, deixant clar que no es podien llençar a l’aire per a no fer-se
mal.
La psicomotricitat no deuria de ser tan dirigida, hi
ha que deixar que el xiquet experimente per ell mateixa, i aplegue a una serta
conclusió, segons el que li proposem i com li ho proposem. A classe hem vist molt recursos que ens poden
servir per a possar en pràctica.
Azur De Haros
...........................................................................................................................................
JOC LLIURE EN L’ESCOLA
Com nombrarem amb la reflexió que ferem sobre
el joc lliure, hi ha que donar-li molta importància, per què a banda de
fomentar que els xiquets desenvolupen la seva imaginació i creativitat, ens aporta als adults molta
informació sobre la situació que és troba el xiquet/a.
El centre on vaig realitzar les pràctiques
està dividit en dos pavellons, abans es dividia així, per què estaven separats
els xics de les xiquets, actuament en un pavelló està el segon cicle d’infantil,
primer i segon de primària i en l’altre
la resta de cursos de primària. El patí és semblant al de primària, per
què té la pista de fútbol, però han incorporat
englunsadors, tobogans, una caseta de madera
Durant el periode de pràctiques la majoria de
dies hem quedava a l'esplai observant als xiquets. Hem vaig adonar que en
infantil tots jugaven junts sense importar que no sigueren de la mateixa classe,on
vaig veure un poc més de diferènciia era en primària, ja que els xics jugaven a futbol, i les xiquets es quedaven parlant o a pillar,
en general eren més tranquiles. Durant l’esplai em va cridar molt l’atenció
d’un xiquet que quan tenia que eixir al pati es possava a plorar, no volia
eixir, aquesta situació no és molt habitual, ja que la majoria prefereix eixir
i jugar al pati, realment no sé per què
tenia aquest comportament, pot ser que es sentira desprotegit, o havera tingut
alguna situació que no li havia agradat... aquesta situació durà uns diies.
Quan no feia temps per a eixir al pati, es
quedaven a classe i feien joc lliure, la classe no esta distribuida per racóns,
sinó que tots els joguets estàn en un racó. Quasi tots els xiquet jugaven al
joc simbólic, sense ninguna diferenciació de gènere, tant els xics com les
xiquets jugaven amb les nines als metges, a mares i pares, a donar menjar...
també jugaven a construccions, es possaven molt amb el paper, i col·laboraven
tots, hem vaig quedar assombrada al veure el companyerisme, a penes es peleaven
per algun joguet, respectaven els torns i jugaven tots junts. Aquest jocs els
agrada molt, però solen jugar sols quan plou, o si acaven abans la feina. Pense
que aquest tipus de joc és beneficiós, per això hi ha que deixar temps per
aquest tipus de joc.
Azur De Haros
Per a finalitzar, hem decidit fer una última entrada amb l'objectiu de fer
una síntesi de tot el que hem pogut aprendre durant estos mesos en
l'assignatura de Taller de joc. Ens basarem en dos documents: 'Per fer visible
una infància transparent” escrit per Francesco Tonucci, també conegut pel
pseudònim 'Frato' i 'Aprenem tots: manifest per una nova educació”
Si els adults no escolten els
xiquets, tindran greus problemes', 'Hi ha massa aparcaments en la meua ciutat i
els xiquets no tenim lloc per a jugar. Propose que l'espai es dividisca: la
mitat per als cotxes i la mitat per als nens”, “mama, vull anar a escola un dia
a la setmana perquè em basta per a aprendre el que ensenyen i els altres dies
puc dedicar-los a jugar”... estos són alguns dels testimonis que apareixen
textualment en el primer paràgraf del document “Per fer visible una infància transparent” testimonis de xiquets d'educació infantil que
sorgeixen d'un complex i delicat treball d'escolta, de confiança i de petició
d'ajuda per part dels xiquets als adults.
Inconscientment relacionem estos missatges amb el vídeo denominat “Aprenem tots: manifest per una nova educació” vídeo que plasma perfectament les necessitats d'un canvi en l'educació infantil actual, que ens ofereix una nova forma de veure el xiquet i una millora en l'educació basada en una imatge integral i individual del procés de desenrotllament de les persones. Els xiquets en este vídeo reclamen ser escoltats, una educació emocional i holística (física, mental i espiritual), un acompanyament basat en la confiança, perquè no podem projectar ni dirigir en ells els nostres anhels. Demanden respecte cap a la seua condició natural: preguntar, investigar, jugar, experimentar... donant-los temps per a la gestió i el control de les seues pròpies emocions, etc. i com a conclusió una frase que resumeix tot el seu contingut el destí de la infància és ser univers!"
Però com podem
aconseguir totes estes pretensions? La societat en general i més en concret
l'escola hem de mirar novament els nostres alumnes per a ser una autoritat
volguda, fent més creatives les classes, gestionant millor les nostres emocions
i per tant la dels nostres alumnes, sense deixar cap xiquet en el camí,
educant-los amb la 'tribu' sencera, només d'esta manera aconseguirem acabar amb
el paper que adopta la infància actualment, un paper on el xiquet no val pel
que és sinó pel que serà. L'educació és entesa com una inversió sobre el futur
i no hauria de ser així. És fonamental un canvi en el model pedagògic."
Com hem vist al llarg de cada
una de les sessions, hi ha múltiples maneres d'aconseguir tot l'anterior citat:
cançons motores, contes motors, psicomotricitat, relaxació, treball per racons,
etc. L'important és el treball de les emocions i sentiments dins de l'aula,
fugint de les sessions predissenyades ja que això ens conduïx a una limitació
en el desenrotllament de les habilitats i aptituds dels xiquets. I no sols la
creativitat relacionada amb l'art i la música, sinó també la creativitat de les
idees, del llenguatge, de l’expressió... en definitiva la creativitat del cor.
Hem de donar-li mes poder i llibertat als xiquets de manera que estos siguen el
centre d'atenció. Com deia Tonucci 'si els xiquets participen activament en la
gestió i en la presa de decisions escolars, com l'estipulació de les regles que
s'aplicaren, el xiquet no se sentirà esclau, sinó un ciutadà lliure i soberà'
.............................................................................................................................................
.............................................................................................................................................
El llibre que presente es un que vaig llegir i conèixer per primera vegada fa dos anys, quan vaig començar els estudis de grau de magisteri.
L’obra, basada en una història real, es diu “La mestra” i es de l’autor riberenc Victor Gómez Labrado. Fou publicada el 1995 i contínuament reeditada.
Aquest, narra la història de Marifé Arroyo, una mestra valenciana de la Font de la Figuera. Filla d’immigrants castellans, als anys 70 se la va vincular amb el moviment de Renovació Pedagògica i fou una de les primeres inductores del valencià a l’escola. Apostà per una escola “popular i valenciana” pel que fou represaliada i expulsada de l’escola de Barx (a la Safor) i es va traslladar a un col·legi de Gandía.
Es un llibre que em va agradar moltíssim i mostra la valentia d’una mestra front a un poble marcat per els ideals del franquisme.
Noelia Vicedo Tarrazona
.............................................................................................................................................
La importància de transmetre els sentiments mitjançant el joc
El joc és un dels instruments més importants perquè el xic/a exterioritze les seues emocions, interessos i aficions i al ser una activitat divertida li permet expressar-se de forma lliure. No hem d'oblidar que el joc és un dels primers llenguatges del xiquet, una de les seues formes d'expressió.
Durant els primers anys del xic/a per mitjà de l'expressió corporal, es fomenta l'enteniment dels sentiments i l'expressió dels mateixos.
El mestre/a té un paper molt important ja que ha de ser capaç d'ensenyar als xics/xiques a expressar el que senten i per a això ha de crear un clima i unes activitats que inviten a expressar les seues emocions tant les positives com les negatives.
Si és important ensenyar-los als xics/xiques d'Educació Infantil a expressar els seus sentiments i emocions no ho és menys en l'etapa d'Educació Primària. En esta última etapa, es dóna menys importància a este tema ja que bàsicament sol primar l’interès per l'adquisició de coneixements i per donar les matèries corresponents inclús, acabar tots els temaris programats abans d'acabar el curs. De vegades, els docents ens hem de parar a reflexionar i a donar prioritat a certes coses, ja que el currículum ens deixa llibertat i hem de vetlar per crear a persones capaces de dir-nos amb una mirada, un gest allò que li inquieta, li preocupa...y no a persones introvertides que els de vergonya expressar-se davant dels seus companys/es i comptar 'què els passa', 'cóm se senten' o inclús 'què senten. A més la diversitat d'alumnat en esta etapa és molt gran ja que van apareixent nous elements de diferenciació i trobem persones que són capaços de desenrotllar les seues emocions, habilitades...y per un altre costat trobem altres persones que els resulta molt difícil mostrar-se com són o bé per por o bé per un altre tipus de qüestions i açò li repercuteix de manera negativa en la convivència amb els seus iguals.
Per això hem d'ajudar-los a reconèixer les emocions en ells/es mateixos i en els altres i sens dubte una de les millors formes és a través del joc o d'assemblees.
A continuació posaré algunes de les activitats que he trobat per a afavorir l'expressió de sentiments.
- Mostrar una fotografia o dibuix d'un xiquet o xiqueta que representa una emoció.
- Donar als xics/xiques un espill i que realitzen diferents expressions facials.
- Dinàmica de coneixement: a la cerca dels profund.
Assentats en cercle, per parelles, cada un entrevista a l'altre i li fa preguntes encaminades a conèixer a l'altre com 'amigo íntim' amb els seus sentiments, valors, virtuts, defectes...Després es fa la presentació abans que res el grup i presenten el company entrevistat i s'acaba compartint amb el grup com s'ha sentit cada un al llarg de l'exercici i quina impressió li han produït els altres companys/es del grup.
-Proporcionar-los un vocabulari relatiu a les emocions: estic enfadat, estic trist, estic content...
-Pintar cares de persones que expressen alegria, tristesa, enfado...fent que el xic/a participe i es fixe bé en les diferents expressions. Estos dibuixos es poden exposar en un lloc visible de la classe i quan el xic/a manifeste una emoció portar-li a eixe lloc perquè intente assenyalar que li ocorre a el/ella.
Estrella Peinado Escobar
_________________________________________________________________________________
EL
SEXISME DELS JOCS INFANTILS
Per
internet he trobat aquesta notícia del diari El Mundo, on Vicente Lozano,
redactor cap del dit periòdic.
http://www.elmundo.es/blogs/elmundo/consejoeditorial/2010/10/27/a-sus-senorias-no
-juegos-sexistas.html
Aquest
text comenta que al congrés es va adoptar una mesura per a erradicar els jocs
sexistes a l'escola, però el que comenta l'autor es que els jocs no son
sexistes, sino les actitud que tots optem davant ells.
Un joc no
es sexista perquè siga més utilitzat per xiquetes o per xiquets, un joc es
sexista per el que nosaltres diem que es. Els xiquets, normalment, juguen a
futbol perquè nosaltres les incentivem a què ho facen i les xiquetes juguen a
nines perquè sempre els les regalem o qualsevol cosa. Segur que ningún pare o
mare regalarà al seu fill una nina per a que jugue.... o uns pares regalaràn a
la seua filla un camió o una pilota de futbol... però tot açò es perque està
tot "predeterminat", la nostra societat es una societat de
diferències, on la igualtat que s'està intentant conseguir pareix que cada
vegada tarde més en arribar. Per conseqüència, els nostres xiquets segueixen
interioritzant que uns jocs son de xics i altres de xiques, i aixó es el que en
veritat s'ha de llevar com siga de la ment dels infants, perque si continuem
així no conseguirem que aquesta afirmació tan devastadora canvíe mai.
En primer
lloc tenim que corregir als altres xiquets o adults quan diuen eixa afirmació,
deixar clar que tots els jocs son de tots i el que ha fet mal als jocs ha sigut
la societat.
Al mateix
temps tenim que fomentar els jocs on es treballe la co-educació, juntant a
xiquets i xiquetes per a jugar a fútbol o a nines i que entre ells vatjen
donant-se conter que totes eixes afirmacions son mentida.
A veure
si entre tots podem canviar la societat i fer-la més oberta que tenim molta
falta!
Noelia Vicedo Tarrazona
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina