Sessions de joc

En aquest apartat anem a explicar els jocs que anem realitzant durant les classes. Al mateix temps, farem algunes reflexions que ens seràn útils tant a nosaltres mateixa, com als companys, en aquest moment o en un futur, esperem no molt llunyà. 




EL CAÇADOR


Un alumne/a te que anar amb el braç alçat i anar pillant a tots els companys. Quan toca a algun company amb la mà, aquest s'uneix a ell alçant el braç per agafar a la resta, i així successivament. 

• Hi ha que tenir en compte que aquesta activitat no es pot realitzar al començament de la classe perque es d'una alta intensitat. Es important delimitar l'espai, ja que per a començar si es molt ampli per a una sola persona es difícil agafar a algú i pot resultar avorrit per a la persona que pilla. 

• Podem fer diverses variants d'aquest joc, com per exemple,depenent de l'espai poden començar pagant dues persones. O per a que els resulte més fàcil saber qui pilla en el moment, cada xiquet portarà un mocador enganxat a la cintura i per a pillar-lo tenen que llevar-li el mocador. 

         CAMÍ DE CERCLES


La mestra agafa cercles de colors i el col·loca al terra un darrere l'altre formant una fila. Tots els xiquets es posen en cúa i quan la mestra diu, van passant per els cercles.

• Aquest joc pot tenir moltes variants. El podem realitzar de menys a més dificultat, com per exemple, primer passant caminant, després passar botant en els peus junts, a continuació a la pata coixa, passant amb un peu per cercle...

• Cal destacar que aquest es un joc molt tradicional, nosaltres encara recordem quan els nostres professors d'educació física ens feien passar per els cercles, com si fos un camí del qual no podíem eixir. Destaquem que, des de la nostra experiència, aquest joc sempre ha sigut molt dirigit, ja que ens han dit en tot moment com passar per els cercles.

• Destaquem que, a pesar que nosaltres hem fet el joc de forma dirigida, no sempre que s'utilitzen els cercles tinga que ser així,tot depén de la finalitat que vullga conseguir la professora, donant més llibertat i experimentació al xiquet, utilitzant la creativitat i la imaginació.

IMITACIÓ D'ANIMALS

Consisteix en anar caminant per l'espai, i quan la mestra diga algún animal, l'hem de representar fisicament i amb el so. 

• Aquest joc, com podem observar es per a potenciar la creativitat i la imaginació dels xiquets i xiquetes. Pero, al mateix temps, pot ser també un joc dirigit, on la professora diu els moviments i sons que tenen que realitzar. En la nostra opinió, creiem que no es massa recomanable. Esta activitat de forma dirigida perd la seua essència.

MURALLA XINA

Es posa una persona al centre de l'espai que es va a utilitzar i la resta tots a un costat. Quan el que paga diu "muralla", els altres li contesten "xina" i tenen que passar corrents a l'altra banda. El del centre te que agafar a tota la gent, movent-se en línea recta, per a que es queden a pillar amb ell. I es fa el mateix totes les vegades fins que els que queden no poden passar de costat. 

• Podem fer diverses variants del joc, elegint el tipus de persona que te que passar pel centre, per exemple: "que passen els que porten ulleres" "que passen els que porten pantaló blau". Cal destacar, que aquesta variant pot ser enganyosa, posat que el del centre pot nombrar característiques per a que passen unes persones concretes. En aquest cas, la professora te que estar atenta, per a que si passa aixó, ser ella qui redirigisca el joc, indicant-li a l'alumne les característiques que té que dir o sols donar-li pistes per a que ell ho descobrisca.

LES PARTS DEL COS

Anar caminant per la classe i quan pare la musica, la mestra nombra una part del cos i ens hem d'unir a un company per mitjà de la part del cos nombrada. Exemple: "la mà" i per parelles, en unim al company amb la mà.

• Com a variant, podem dir que es posen el nombre de persones que nosaltres elegim, cosa que dificulta més l'activitat. 

• Es un joc que ens permet reconèixer les parts del cos,  tant les nostres, com saber localitzar-li-les als altres companys.

       LES TITELLES

Per a la realització d'aquesta ens hem de posar per parelles, un fa de titella i l'altre es el que "mou els fils". Exemple: Si u tira el "fil imaginari" del braç dret, el que fa de titella, té que moure el braç a la mateixa direcció que mou el fil.

• Reforçem el treball cooperatiu.
• Es treballa el moviment i l'equilibri.
• Reconeixement del propi cos i la del company.
• Segons cada xiquet, realitzaràn unes figures més o menys complexes.

BUSCAR LA PARELLA

En un full dibuixar una part del cos i després tenim que anar tots amb el dibuix visible per a trobar la parella, algú que tinga el mateix dibuix. 

• Una variació es limitar les parts del cos per a que hi haja parelles de tot i ningú es quede sol, o que la mestra porta les parts del cos i les repateix ella aleatoriament i així tots tenen parella. Altra variació es quan trobem als iguals, juntar-se amb la part del cos que tenim dibuixada.
• Reforça el coneixement de les parts del cos.
• Intensifica la capacitat d'ubicació del xiquet.

           CONTE MOTOR

Aquesta activitat està basada en un conte, el qual la mestra anirà llegint-lo a classe per a que els xiquets puguen representar tot el que escolten per mitjà del seu cos. 

• Per a fer aquesta activitat necessitarem un lloc ampli per a que els xiquets puguen moure's
• Idònea per al desenvolupament de la seua imaginació i creativitat.
• Cal que la mestra tinga el conte elegit i elaborat amb antelació, per a que siga més fàcil la seua representació.
• Tenir en comte com estàn els xiquets fisicament per a adaptar el conte amb més o menys temps.
• Donar molta importància a la part final del conte, que es la part de relaxació, utilitzada per a que els xiquets se'n adonen que finalitza la sessió, preparan-los per a la pròxima classe i que no estiguen tan actius fisicament.
• Cal destacar que ací treballem les habilitats fisiques bàsiques: bots, desplaçaments, equilibri, ritme. I també les qualitats físiques: velicitat, resistència, força i flexibilitat. 
• La mestra te que ser concient que per a una millor realització, ella te que fer una demostració visual als xiquets per a mostrar-los que ella forma part de l'activitat i fomentar la participació dels xiquets.
• Abans de començar, cal ubicar als xiquets per a que siguen conscients del que van a fer. 

QUE EM PASA DOCTOR


Els xiquets es posen en peu formant un cercle. La mestra comença cantant la canço a la vegada que gesticula el que va nombrant.

avui al metge jo he anat,

i el metge a mi ma dit

que moga....  (mà dreta, peu esquerre, cap....)

• Aspectes que treballem amb aquest joc: , equilibri, relacions de espacialitat, la memòria, esquema corporal.
• Es pot prolongar l'activitat, segons com veiem que els xiquets responen, dependent del temps....
• la professora pot nombrar la part del cos que vol, o li pot dir a un altre xiquet que diga una part, i li ho pregunta a varis xiquets, així ells també participen més.
• segons l'edat anem aumentant la dificultat.

“QUE VE MAMA PATO"

Tot en cua uns davant dels altres s’acatxen i es passen les mans per baix de les cames obertes  al company, fins que tots queden encadenats. La persona que va davant dona la mà esquerra al company de darrera, y aquest li dona la seva mà dreta, així consecutivament. Tots canten la cançó “de mama pato”, amb el primer paxín es fa un pas cap avant amb la cama dreta. En el segon amb l’esquerra. En el tercer es donen tres passos. I en l’ultima frase no esperem a dir paxín, sinó s’avança al ritme de la cançó.

                      

                                                                                            Cançó: 

Que ve mama Pata.. !paxín!

Que ve papa Patoo... ! paxín!

Que venen els patets...! paxín, paxín, paxín!

Tingau  cura amb el que feu, !paxín, paxín, paxín!

Als patets no xafeu.

• Amb aquest joc estem treballant l’equilibri, les parts del cos, el moviment, l’espai, velocitat, ritme...
• Una variant, seria canviar el ritme, més lent o més ràpid (es recomanable fer-la de menor a major intensitat, progressivament). També és pot realitzar anant cap avant o cap arrere, seguint el ritme de la cançó.
• Podem canviar el animal  de la canço (pato) per uns altres, com per exemple, per un cangur, en aquest cas en paxín, es faria pegant bots com els cangurs.

CHUCHUWA,WA,,WA


Ens posem tots en cercle per a cantar  la cançó del “Chuchuwa chuchua”. La professora dirigeix la cançó i al mateix temps que la cantem  realitzem els gestos.

 Canço: Chuchuwa chuchua

Chuchuwa, wa, wa
braç estès

Chuchuwa, wa, wa

Braç estès, puny tancat
Chuchuwa, wa, wa
braç estès, puny tancat, dit amunt
Chuchuwa, wa, wa
braç estès, puny tancat, dit amunt, muscles en alt
Chuchuwa, wa, wa
braç estès, puny tancat, dit amunt, muscles en alt, muscles en alt, cap cap arrere
Chuchuwa, wa, wa

braç estès, puny tancat, dit amunt, muscles en alt, cap cap arrere, culete cap arrere
Chuchuwa, wa, wa

braç estès, puny tancat, dit amunt, muscles en alt, cap cap arrere, culete cap arrere, peus de pingüí
Chuchuwa, wa, wa

braç estès, puny tancat, dit amunt, muscles en alt, cap cap arrere, culete cap arrere, llengua fora
Chuchuwa, wa, wa

• Amb aquest joc es treballen els girs, espacialitat, esquema corporal, memoria, equilibri, relacions de temporalitat.
• Una variant seria començar l'activitat incorporant la paraula companyia abans de nombrar les parts del cos, i fer el gest (la mà al cap, com si fos un soldat).
• És un joc, on realitzem molts moviments amb les parts del cos, està molt bé, perquè nombrem les parts del cos i fem el moviment. És una activitat molt divertida, on xiquets i adults guadeixen.

A continuació, us explicarem uns jocs d'expressió corporal que hem anat fent per grups per a exposar-ho a la resta de companys.

Abans de començar a recordar i exposar tots els jocs, destaquem que tots els jocs ens han paregut molt divertits i molt interessants, posat que tots tracten molt bé l'expressió corporal al mateix que diferents àrees, també importants en la vida dels xiquets i xiquetes d'educació infantil, com la memòria, el joc cooperatiu, etc. 

POLLET ANGLÉS

El primer grup va exposar com a activitat d'expressió corporal el joc de "pollet anglés". 

Aquest joc, com la majoría sabreu, consisteix en que un paga i es posa cara la paret i la resta es posa en linea tots a la mateixa altura. El que paga te que dir: "un, dos, tres, pollet anglés a la pared" i mentre aquest ho diu cara la pared, els altres tenen que correr cara ell, però quan el de la pared acaba de dir la frase, s'ha de girar de repent i els altres s'han de quedar quiets, perque si veu a algú movent-se torna a la línea d'eixida i torna a començar.

Abans de començar, el que va a pagar pot dir que vol que façen els altres quan es queden quiets, un exemple pot ser que tenen que quedar-se quiets mostrant algun tipus d'emoció, o fent alguna forma, estàtua, etc. 

JOAN PETIT QUAN BALLA

Aquesta activitat, exposada per altres companyes, consisteix en ballar la cançó del “Joan Petit quan balla”, molt coneguda de la nostra infantessa.

Comencem fent un rogle agafant-se de les mans, i comencem a girar tots cap a un costat cantant:  “el Joan Petit quan balla, balla, balla, balla...el Joan Petit quan balla, balla amb....”         ( i diem alguna part del cos) i continuem cantant i dient altres parts del cos, al mateix temps que quan diem la part del cos corresponent, direm també totes les anteriors nombrades.

CAIXA MÀGICA

Aquest exercici  consisteix en posar-se tots en cercle, i la mestra explica que tots som una caixa màgica, que es tanca ( i ens ajupim al terra imitant una caixa tancada), i de seguida la mestra diu: Soc una caixa màgica, s’obri la caixa i soc..... (i diu el que vol que els xiquets imiten).

“VOY EN BUSCA DE UN LEÓN”

Ací les companyes van exposar una cançó que es diu “voy en busca de un león”. La mestra comença la cançó, dient una frase i els xiquets repeteixen al mateix temps que representen corporalment el que fa la mestra i així tota la cançó.

EL DÍA A DÍA:

Un altre grup proposaren el tema de la vida quotidiana. Es dividiran els xiquets en  grups de 5 persones, i la mestra repartirà una targeta on es representen per mitjà d’un dibuix alguna escena de la vida quotidiana (com anar al supermercat, a la platja...). Els xiquets/es, amb els materials que vulguin, tindran que representar sens fer cap so, la escena que tenen a la targeta i la resta de la classe endevinar-ho.

EL DONYET

En aquest cas, la activitat consisteix en posar musiqueta a l’aula, i que els xiquets ballen per la classe. En el moment en que es pare la música, la mestra (que es el donyet) anirà a alguns alumnes i els dirà a l’orella l’animal que tenen que representar. I així fins que tots siguin animals al so de la música.

GEGANTS I NANS

En aquesta activitat, la professora posarà als xiquets asseguts al terra en semicercle. Ella tindrà a la mà una bossa on posarà uns paperets i traurà a un xiquet voluntari per a que fique la mà dins i traga un paperet. El xiquet deurà representar el que hi ha escrit als seus companys, sempre fent de gegant o de nana, i aquestos tenen que endevinar-ho.

ESTATUAS

En aquest últim joc que les companyes proposaren, el que s’ha de fer es posar música a l’aula i que els xiquets vatgen dansant com vulguin. La mestra quan desitge dirà: toqueu-se el peu amb la mà, i aleshores els xiquets es tocaran el peu amb la mà i es quedaran quiets com estatues. A continuació, la música es reprèn i continua el joc.